tag:blogger.com,1999:blog-6744815587450050820.post613429684331469305..comments2024-02-11T11:48:22.000+01:00Comments on El cuaderno de Luis: San EustaquioLuis Soravillahttp://www.blogger.com/profile/06282817931757099066noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6744815587450050820.post-21396097861560905072010-09-22T16:24:14.153+02:002010-09-22T16:24:14.153+02:00Ah, no hi ha discussió possible. La Tazza d'Or...Ah, no hi ha discussió possible. La Tazza d'Oro no li arriba ni a la sola de les sabates, al Café de Sant'Eustachio! (els romans ho dirien amb una vulgaritat inenarrable que estalvio als honorables lectors del teu blog).<br />De fet, el cafè italià sovint està massa torrat, i és massa amarg. L'Illy, per exemple, en la meva opinió és només una gran trobada de màrqueting. No li arriba a la sola de les sabates, per exemple, a un cafè casolà com el Nelson, del barceloníssim barri de Gràcia. El cafè Nelson és boníssim i econòmicament molt competitiu. Tant que... oh, sacrilegi! el meu marit romà i jo fem bona provisió de saquets per a cafetera "oro-ley" (moka de tota la vida) cada cop que venim a Barcelona i els portem a casa nostra d'Itàlia (els italians ja s'estaran en aquest moment estirant dels cabells, excepte els que tenen esperit crític, com l'Adriano!).<br />Un bon cafè s'hauria de reconèixer perquè no cal afegir-hi sucre. Doncs bé, la Tazza d'Oro sense una bona provisió de sucre és imbevible. I el café de sant'eustachio, per cert, és molt bo, i té una crema deliciosa i abundantíssima però... el serveixen amb sucre afegit!Sandra Buxaderas Sanshttps://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6744815587450050820.post-55706323290796609312010-09-22T15:46:20.872+02:002010-09-22T15:46:20.872+02:00Cara Sandra, No saps com celebro aquest comentari!...Cara Sandra, No saps com celebro aquest comentari! Felicitats (perquè descobrir el cafè del "Sant'Eustachio" és motiu per alegrar-se). Ara vindrà la sonada polèmica entre els partidaris de la "Tazza d'Oro" (http://www.tazzadorocoffeeshop.com/) i els partidaris del "Sant'Eustachio". Podriem discutir el cas en el "Caffè Greco" (http://www.anticocaffegreco.eu/), que potser no faci un cafè tan bo, però sí que té una "solera"... Ah... Tinc una "morriña caffetiera"...Luis Soravillahttps://www.blogger.com/profile/06282817931757099066noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6744815587450050820.post-4337359085869914322010-09-22T14:50:36.885+02:002010-09-22T14:50:36.885+02:00Fa no-res, gràcies a la meva renúncia -parcial- al...Fa no-res, gràcies a la meva renúncia -parcial- al sacerdoci del periodisme, vaig trobar l'oportunitat d'anar al cafè de sant'Eustachio. Em semblava que sentia la teva veu: Sandra, com, però encara no hi has anat? Com que els gestos del periodista estressat costen de perdre, mentre esperava que em servissin el cafè em vaig submergir en la lectura d'un diari i, distreta, vaig acostar-me la tassa als llavis. Una veueta interior enmig d'alguna notícia sobre els problemes polítics de Berlusconi va clamar, baixet: ostres, que n'és de bo, aquest cafè! Vaig alçar la vista del diari i ho vaig entendre tot: és clar. És que era al Café de Sant'Eustachio!Sandra Buxaderas Sanshttps://www.blogger.com/profile/10423003971669369870noreply@blogger.com